[más abajo en castellano]
Aquest comunicat parteix de les vivències compartides de cinc persones, sòcies i ex-sòcies de Metromuster, un projecte sorgit amb la voluntat d’esdevenir una eina dels i per als moviments socials.
Des dels inicis, Metromuster es proposà la lluita per la transformació a tots els nivells, dins i fora de la mateixa organització. Si aquest desig es va convertir en possible, va ser gràcies a vosaltres, a la confiança que ens vau atorgar tot ocupant un cinema, difonent nombroses causes polítiques que van arribar a esmicolar rècords d’audiència als mitjans, emprenent la tasca reparadora de tornar el cos d’Idrissa Diallo a la seva família o donant-nos suport per poder organitzar-nos com a cooperativa dins l’economia social i solidària, entre d’altres.
Per desgràcia, aquesta confiança col·lectiva, vinguda d’arreu, es va trencar precisament dins del si de la pròpia organització.
Des de finals de l’any 2017 i fins a mitjans de 2019, Metromuster va anar morint com a organització i l’equip fundacional va acabar desintegrant-se després d’un bon nombre de vivències de malestar i de dolor. Un malestar i un dolor que, així com tot un seguit de males praxis de gestió i organització, foren responsabilitat d’un dels socis de l’equip, i es van poder produir a causa de la permissivitat i la impunitat interna i externa.
Sòcies i ex-sòcies ens hem trobat per compartir i denunciar conjuntament les diferents violències que hem patit, sempre procedents de la mateixa persona: la desconfiança, el victimisme, el masclisme, la difamació, l’ocultació d’informació interessada, la manipulació i el maltractament emocional, fins i tot la insensibilitat envers la malaltia greu d’un company i, finalment, la mala gestió de la pròpia cooperativa. I, per damunt de tot, la desafecció i el menyspreu cap a totes les persones que hem format part del projecte Metromuster. Violències que sabem que van més enllà de la mateixa organització.
És per això que hem decidit, després de diversos intents de mediació fallits i de cap assumpció de responsabilitat per part de la persona esmentada, posar punt i final a un projecte mort. Assumim també la nostra responsabilitat en no haver sabut cuidar-nos més i acabar abans amb aquest malson que ha estat per a totes nosaltres.
Amb aquest comunicat volem visibilitzar i reconèixer públicament allò que ha succeït per tal de contribuir al procés de reparació de les afectades i, si és possible, aconseguir que ningú més pateixi aquesta violència. I ho fem ara, després d’haver-nos escoltat els uns als altres, perquè creiem que s’ha de fer públic que un projecte com el de Metromuster no pot funcionar ni tirar endavant si no representa a cadascuna de nosaltres i a totes alhora.
No us demanem res, només que ens llegiu.
Ens volem acomiadar donant les gràcies a tantes persones que heu confiat en el projecte durant tots aquests anys. Podem estar ben orgulloses que, malgrat tot, s’han aconseguit fites que no haurien estat possibles sense vosaltres.
Una forta abraçada de
Xapo Ortega, Salva Rodríguez, Roger Sabà, Natàlia Sànchez i Marina Freixa
Comunicado por la extinción de Metromuster
Este comunicado parte de las vivencias compartidas de cinco personas, socias y ex socias de Metromuster, un proyecto surgido de la voluntad de convertirse en una herramienta de y para los movimientos sociales.
Desde sus inicios, Metromuster se propuso la lucha por la transformación a todos los niveles, dentro y fuera de la propia organización. Esto fue posible gracias a vosotras, a vuestra confianza; ocupando un cine, difundiendo numerosas causas políticas que batieron récords de audiencia en los medios, haciendo posible la tarea reparadora de devolver el cuerpo de Idrissa Diallo a su familia o apoyándonos para poder constituirnos como cooperativa dentro de la economía social y solidaria.
Por desgracia, esta confianza colectiva, venida de todos lados, se rompió precisamente desde dentro del seno de la propia organización.
Desde finales de 2017 y hasta mediados de 2019, Metromuster fue muriendo como organización y el equipo fundacional terminó desintegrándose después de numerosas vivencias de malestar y de dolor. Un malestar y un dolor que, así como toda una serie de malas prácticas en la gestión y la organización, fueron responsabilidad de uno de los socios del equipo, y se produjo debido a la permisividad e impunidad interna y externa.
Socias y ex-socias nos hemos reunido para compartir y denunciar conjuntamente las diferentes violencias que hemos sufrido, siempre de la misma persona: la desconfianza, el victimismo, el machismo, la difamación, la ocultación de información interesada, la manipulación y el maltrato emocional, incluso la insensibilidad hacia la grave enfermedad de un compañero y, finalmente, la mala gestión de la propia cooperativa. Y, por encima de todo, la desafección y el desprecio hacia todas las personas que hemos formado parte de Metromuster. Violencias que sabemos que van más allá de la misma organización.
Es por eso que hemos decidido, tras varios intentos de mediación fallidos y de ninguna asunción de responsabilidad por parte de la persona mencionada, poner punto y final a un proyecto muerto. Asumimos también nuestra parte de responsabilidad al no haber sabido cuidarnos más y acabar antes con esta pesadilla que ha sido para todas nosotras.
Con este comunicado queremos visibilizar y reconocer públicamente lo sucedido con el fin de contribuir al proceso de reparación de las personas afectadas y, si es posible, conseguir que nadie más sufra esta violencia. Y lo hacemos ahora, después de habernos escuchado unas a otras, porque creemos que debe hacerse público que un proyecto como Metromuster no puede funcionar ni seguir adelante si no nos representa a cada una de nosotras y a todas a la vez.
No os pedimos nada, sólo que nos leais.
Nos queremos despedir dando las gracias a todas las personas que sí habéis confiado en el proyecto durante todos estos años. Podemos estar orgullosas de que, sin embargo, se han conseguido logros que no habrían sido posibles sin vosotras.
Un fuerte abrazo de
Xapo Ortega, Salva Rodríguez, Roger Sabà, Natàlia Sànchez y Marina Freixa
Comunicat per l'extinció de 